Marca | Nikon |
---|---|
Tipus | càmera rèflex d'una òptica |
Objectiu de càmera | |
Muntura d'objectiu | Muntura Nikon F |
Enfocament | |
Visor | Intercanviable |
Àrea d'enfocament | enfocament manual |
Exposició, Obturador, Enregistrament | |
Obturador | obturador de pla focal |
Modes de disparament | Manual |
Temps d'exposició | 1 (màxim) 1/1000 (mínim) |
Freqüència de mostratge | 4 fotogrames per segon |
Pel·lícula fotogràfica | 35 mm |
Sensibilitat ISO | 100 (6-6.400) |
Característica | |
Font d'energia | bateria elèctrica, PX-625 |
Mida | 95,3 () × 146,1 () × 101,6 () mm |
Pes | 1.049 g, inclòs Visor |
Cronologia | |
Data de comercialització | abril 1959 |
Data de fi de disponibilitat | octubre 1973 |
Lloc de producció | Japó |
Sèrie sèrie Nikon F Nikon F2 → |
La càmera Nikon F, comercialitzada l'abril de 1959,[1] va ser la primera càmera SLR de Nikon. Va ser una de les càmeres més avançades de la seva època. Tot i que molts dels conceptes ja havien estat implementats, va ser revolucionària en combinar-los tots en una sola càmera.[2] Va ser fabricada fins l'octubre de 1973 i reemplaçada per la molt similar Nikon F2.[3] Alguns aspectes del seu disseny van romandre en tots els models posteriors de càmeres SLR de Nikon, incloent els models més moderns com la Nikon F6 de pel·lícula i la Nikon D6 digital (els quals comparteixen la muntura Nikon F per als objectius).
La "F" a Nikon F va ser triada per Nippon Kogaku prenent la lletra F a 'Reflex'. Aquesta tradició va ser mantinguda en tots els models de càmeres Nikon de gamma alta fins a la introducció de les càmeres Nikon D1 (digitals) dècades més tard.[4]